Vam sobreviure a l'incendi
Vam fer-li front al gegant
Vam agafar aquell quadre i ballàrem
El ball: el ball del cap per avall

Paella "congelà", falleres de cartró
Fa olor a roda "cremà", gomina i processó
Saluda el senyoret, escola de retors
El sant a passejar, un beso y una flor
Nos vamos a forrar, un finde en Benidorm
Posar la mà i callar, platges de formigó
"Vivir así es morir de amor", cantava Milans del Bosch
L'himne regional provoca llàgrimes
Pàgines i pàgines, d'un tràgic sainet que esgarra ànimes
Pas de "pasodoble" al camp de futbol
Alça la mà dreta l'afició a la curva nord
Una discoteca enmig d'un camp d'arròs
Boquetes tortes a la terra de les flors
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta! Vendetta i noves glòries en oferta
Allà on el món s'explica en diminutiu
On plora la collita del secà i del regadiu
Plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu
I una bandera, talla com arma de doble fil
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
El poble serà un martell o un pes mort
Vam sobreviure a l'incendi
Vam fer-li front al gegant
Vam suportar eixes bombes que
Encara ressonen per serres i valls
Vam defugir eixes normes
Vam profanar els seus sants
Vam agafar aquell quadre i ballàrem
El ball: el ball del cap per avall

Vinc d'on van voler fer una falla, terra de foc i de sal
On la metralla travessava i rebentava els cristalls
On les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
Que dónen alegries penes i menjar
Vinc de les platges horteres, sostingudes, amb deutes brutals
De microclima i macroestafa, trist i real
Roders que repartien, herois de veritat
Segrestadors de La Marina i del Comtat
Taronges i olives, cirera i raïm
Netes de morisques, fills de mallorquins
On no para la festa fins dimecres que comença i
Tots els problemes es dissolen en anís. Tenim
Una cova de lladres en cada ciutat
Molt d'aprofitat per metre quadrat
Una costa traïda, un desig de fugida
Amb un tren cap al nord que no arriba
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
Guiris reballats, passa la vida
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
Quan pega un esclafit la vall florida
Tantes voltes torts en tantes dates
L'arbre mai no havia estat madur
Sabíem que seria dur, ni nom
Ni mapa ni futur: amors que maten
Cacem les rates i tombem els murs
Vam sobreviure a l'incendi
Vam fer-li front al gegant
Vam suportar eixes bombes que
Encara ressonen per serres i valls
Vam defugir eixes normes
Vam profanar els seus sants
Vam agafar aquell quadre i ballàrem
El ball: el ball del cap per avall