Somio tant que em dius que sí que vols
Que vingui al teu jardí i el regui tot el matí
Somio tant que tot sovint oblido
Que els teus ulls mai no acaricien els meus

Sempre que et veig resto callat com un
Estaquirot que no sap què carai dir ni què fer
Per aquest motiu jo et canto a tu i escric
Versets tot usant la cadència d'un vals

Quina tonteria, però, parlar d'això si al món hi ha tantes guerres
Ens hem fet un planeta que és un fàstic i una bírria
Sí, ja sé que aquí es pot viure bé si еns falta la consciència
Ets ric perquè hi ha pobres i no has de pеncar per menjar

Si has tingut sort i et pots permetre
De passar el temps cantant, rient i ballant
Si has tingut sort, diners i amor, ves i...
Recorda't dels pobres i canta per ells