Pels carrers del nostre temps
Es podreix el nostre passat
Allò que ens fa sentir-nos vius
Tendresa de qui ens ha criat
Pels carrers del Cabanyal
Pels carrers del nostre temps
L'asfalt crema tots els moments
I amb ells la nostra realitat

Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més

Resseguint tots els colors
Resseguint tots els carrers
Sentat mirant com trenca el mar
La ràbia crema el seu plorar
Pels carrers del nostre temps
Entre parlars dels nostres vells
Sentint olors de camps cremats
Història morta a cops d'asfalt

Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més

I ara quan et mire als ulls
I ara quan et sent a prop
Veig que ja no ens queda res
Que ja no, ja no ens queda res

Han cremat el nostre passat
La terra que ens van robar
Però no cremaran les arrels
No podran cremar les arrels

Caminant pels nostres carrers
Caminant pel nostre temps
No tenim cap lloc on anar
Tampoc en tenim per recordar
Intenten cremar el passat
Cremant la terra, el cel i el mar
Memòria d'un poble amagat
Història d'un temps imposat

Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més

I ara quan et mire als ulls
I ara quan et sent a prop
Veig que ja no ens queda res
Que ja no, ja no ens queda res