Camí del front, hivern del 39:
Avui t'escric callat potser per darrer cop
He caigut pres de la nit i l'enyor
Entre camins gelats, de neu i companys morts
Fa tant de fred que no puc ni pensar
Se'm trenquen les paraules als papers mullats
Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l'aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu
No hi ha demà
No hi ha demà
Si no el fem junts
No hi ha demà

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t'escric callat potser per darrer cop
He caigut pres fugint de l'últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts
Fa tant de fred que no puc ni pensar
Se'm trenquen les imatges als meus ulls cansats
Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l'aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu
No hi ha demà
No hi ha demà
Si no el fem junts
No hi ha demà