Obrint Pas
La vida sense tu
La vida йs un matн de cada dia
Quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples
Un mural descolorit
La vida йs una classe a Filologia
On agitаvem el demа
Un sol roig colant-se a l'assemblea
Apunts bruts, cabells daurats
La vida йs un dijous que acabaria
Al teu pis d'estudiants
Quatre espelmes grogues a la cuina
Ombres nues, plats trencats
La vida йs un cel blau cap al migdia
Quan pujаvem al terrat
Una canзт d'Extremo, roba estesa
Valиncia entre llenзols blancs
La vida йs tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures
La vida йs desitjar tornar a nаixer
Cуrrer tot sol, sentir-te crйixer
La vida йs el fred tallant les cares
I una llаgrima incendiant les galtes
La vida йs entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure
La vida sense tu
La vida йs mossegar la fruita dolзa
A les escales de Mercat Central
Pujar per Cavallers fins la Valldigna
Fumar oblits, cantar a crits
La vida йs una casa enderrocada
Creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la faзana
Foc I metralla a les nostres mans
La vida йs agafar el primer tranvia
Del Pont de Fusta al Cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un mуn en guerra als ulls cansats
La vida йs una barca abandonada
Que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nаufrags a la platja
L'ъltim cop que em vas besar
