He caigut a terra i m'he aixecat
He caminat descalç quan cremava l'asfalt
Hi ha onades que m'han tombat
Ones que mai haurien pogut tocar-me
He estat al lloc que no tocava
I he perdut el tren, el temps
M'han caigut els somnis de les mans
El més vital entre les dents
He après el millor de la gent
He après de les fades
Però, però tinc les butxaques foradades
Que de vegades, eh, és a l'aigüera el més calent
I el més sensat no és urgent

Tu, que m'expliques que dóna del mar
El duel contra l'embat vençut
Deixa que plorin els teus ulls
Tu sempre dius que s'atrauen
Els bons desitjos i estan vius
Cap ona mai més podria tocar-te
No demanis perdó
Que no som de goma i no reboten els cops
Tu, que rius tant
Que encomanes pau al teu voltant
Perdona, deixa't cuidar
Perquè som els teus germans
Recordo nits impressionants
On cantàvem delícies al port
De la ciutat que ens ha fet forts
Recordo nits impressionants...