Txarango
El Tren del Temps
Les últimes pàgines d'un llibre
Sentir la pluja sobre la pell
I veure com desperta el dia
Fer-te l'amor després de tant de temps
Del mig de la runa arrencar l'alegria
Sentir que portem a dins els Déus
I contra el mur morir-nos de riure
Ser iguals vol dir ser igual de diferents
I plou allà on ens falta l'aigua
I algú que està en guerra fa la pau
I a poc a poc el món es para
I la vida comença a ballar
Ja sé que ens trencarem
Que ens caurà a terra el món
Ja sé que plorarem
I que podem perdre-ho tot
Per sempre no hi ha res
I el tren del temps no frena
Tinc un desig només:
Que tot valgui la pena
Cantar cançons a la lluna plena
Sentir la terra amb el pas descalç
Riure de nou de la broma de sempre
Quan no l'esperis fer-te un regal