Perquè estic tant sol?
No veig llum al sol
No hi ha ningú al meu lloc
No hi ha petons ni amor
Perdre el temps no és or
Perdre'm a mi tampoc
Si te'n vas on vols
Perquè no me'n vaig del món?
Ho sento per ser així
Però no em pots discutir
Que no valc més que
Per estorbar els camins
Cada pas que faig
El fil és més prim
No puc parar de pensar
En penjar-me al fil
Ho sento per ser així
Jo no ho vaig decidir
Vaig plorar pels colzes
I em vaig cremar el melic
Júlia no està aquí
Qui estarà amb mi?
Si el meu odi és tant gran
Com és el paradís
I ara mire'm als ulls
Potser els tinc en blanc
Millor mel's tallo per no veure el meu voltant
Sóc més agradable quan veuen el que faig
I em veig en un mirall trencat
Pupil·les plenes de sang
Ho sento per ser així
Sóc inútil i esotèric
Sóc teòric en lo místic
Amant de lo dràstic
Em sembla fantàstic viure el món artistic
Sempre que m'oblido del propi estat físic
Ho sento per ser així
Les meves paranoies
Em falten carícies i em sobren derrotes
Si, busco una noia
No trobo ni les pessigolles
Que collons faig amb mi
Necessito discutir!
No estic pas tant sol
Em crema la llum del sol
Hi ha masses al meu lloc
Que volen petons i amor
Perdre el temps és or
Perdre'm a mi es mort
Si te'n vas on vols
Deixa'm agafar el teu vol...