Sta guai, sta guai

La la la la la
La la la la la la la (x2)

La lluna es va ballant de sol
Sense esperar la sort
Sap que esperant s’adorm
I va patint pel temps

L’essència et fa ser així com ets
De trossos de matins i nits
D’abraçades de veritat
I de petons prohibits

La pluja fa feliç el bosc
El bé i el mal es van vivint
Sempre que m’he callat els cops
Se m’han anat quedant per dins

Si tampoc cal entendre-ho tot
Si no entenem d’encerts i errors
Es fa una mica més bonic. (Ooooh)

Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill ens hi farem menys mal
Una tornada guai
Que aguanti l’envestida (sta guai, sta guai)
No ens cansarem mai
D’estimar esquivant ortigues, de cantar-te uns “lalalas”

La la la la la
La la la la la la la (x2)

I es pot respirar
Com respiren les tardes
Es pot estimar
Com s’estimen els arbres

Sense que ho vegi ningú
Sense esperar res de ningú
Aquella cosa que brilla per dins
Que et va fent a tu que em va fent a mi

Som les llàgrimes dels moments durs
Se’ns assequen i ens fan obrir els ulls
Som les llàgrimes dels moments durs
Se’ns assequen i ens fan obrir els ulls

I un sentiment que va quedant suspès
Vol aguantar-se inepte en el vent
Va aprenent de les crostes que es fa
Dins d’aquest horitzó platejat
I ha plorat igual que jo
I quan riu, riu de veritat
Quan deixa de pensar en el després
I quan ja no carrega el passat

Que aquí ningú neix preparat
Ni per ser jove ni per fer-se gran
Que anem venint i anem marxant
Si ho fem senzill ens hi farem menys mal

(sta guai, sta guai)

Una tornada guai
Que aguanti l’envestida (sta guai, sta guai)
No ens cansarem mai
D’estimar esquivant ortigues, de cantar-te uns “lalalas”

La la la la la
La la la la la la la (x2)