Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
I hi ha silencis suggerents
Conversacions que amaguen secrets
Hi ha birra en la taula‚ hi ha discusions càlides‚ delers
Hi ha senyors de tratge i vida allada‚ casa amurallada
Creadors de ruïna acumulada
Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent
Hi ha derrotes d'ultima jugada
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada
Maten l'esperança de l'obrer
El cor en què gire la balança‚ el cap als quefers
Por i confiança, penes, plaers
I una batalla perduda des de temps immemorials
Una ràbia irracional‚ un voler fer el que cal
Una mà germana, un abraç sincer
El poble mana, i canta convençut el que sent i diu:

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emisaris de la mort

Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts
S'està fent de dia, glops i fum
Retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se
Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit
Moren la llei, la norma i els estereotips
Moren el càlcul i "cotilles parlanxins"
Matem també a eixe fatxa que portem endins
I una foguera que incinere, i que deixe enrere
Traumes i obscuritat, que depure que allibere
Que creme la crueltat, l' avarícia i l'estafa
Que compartim el pà, l'aigua i les cases
Vam cultivar un verger al desert
T'hem descobert un oasi
Tota una vida fugint-li al present
De tots els focs farem brases
En la meua boca un correfoc ...
Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera…
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera