A la fi tornaré a mi
Només l'ànima sap tot el que patim
Porto un temps que no sé on vaig
M'he buscat per recordar-me qui era abans
He d'acceptar que les coses van canviant
I encara em queden moments per ser feliç

Ja no espero, ja no espero
Ja no et ploro, ja no et ploro
Ja no espero, ja no espero
Ja no et ploro, ja no et ploro més
Torno a ser jo, torno a ser jo

Com podria ser les ales d'aquell colom?
Encara que em desvisqués, no puc ser el que no soc
Tampoc puc ser la calor d'aquell bell mes d'agost
No havíem sortit del niu, no coneixíem les pors
Que soc la vida boja, l'eterna joventut
I em sap molt greu però avui ja no ho puc fer millor
Només puc ser com soc i anar aprenent de tot
I anar aprenent de tot

Ja no espero, ja no espero...

I a la fi tornaré a mi
Només l'ànima sap tot el que patim
Hem plorat fins als bassals
Que ara ens diuen les veritats
Quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer
No podràs ser qui no ets, no podràs ser qui no ets
I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer
No podràs ser qui no ets, no podràs ser qui no ets
I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer
No podràs ser qui no ets, no podràs ser qui no ets
Torna a ser tu, torna a ser tu
Torno a ser jo