Un Directiu Em Va Acomiadar

Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria

I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall

Cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”
O dir: “em sap greu, però t’equivoques i del tot

No has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”



Quan vaig fer d’home respectable

Que entén que són coses que passen...

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

I un directiu, un directiu, em va acomiadar



I hauria pogut portar un barret ben divertit

Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa

O estirar-me dels cabells com posseït

Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me



Quan acceptava i assentia

El senyor obedient que porto a dintre...

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

I un directiu, un directiu, em va acomiadar



Jo l’obeïa i em va acomiadar!

I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!



I aquest va ser el punt i final

D’aquest vell conte al•lucinat

Que ensenyarà potser als petits

I distraurà, esperem, als grans

I aquí s’acaba la funció

El directiu i el nostre heroi

Us saluden, us saluden

More from Atletes, baixin de l’escenari (2013)

More by Manel

All Manel songs →