Quan l'abril ja no té espera
El taronger treu la flor
I és un ganivet traïdor
El seu perfum que al capvespre

S'escampa com una pesta
I cap batec animal
És estalvi d'aquest mal
Que res ni ningú respecta

S'enfila per les parets
I mulla els llençols d'un crit
Que convoca l'esperit
De tots els noms de la pell

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger
La tarongina

Als taulells de les tavernes
Canten els vells mariners
Que la flor del taronger
Des de l'alta mar s'ensuma

I embogeix els qui, amb la lluna
Naveguen els seus paranys
I no se salva del dany
Qui del seu cant no s'allunya
I que el seu perfum melós
Amara les aigües fins
Que la queixa dels dofins
Estova el cor dels taurons

I fa ballar els corbs marins
Amb les gavines
La flor del taronger
La tarongina

Pot passar qualsevol cosa
Quan floreix el taronger:
Que no cobri el botiguer
Que el sastre no prengui mides

Que caiguin de les bastides
Els paletes i els pintors
Que s'aturin els motors
Que naufraguin les mentides

Que blasfemin els rectors
Que plorin els assassins
Que regalin els mesquins
Amanides als voltors

Menteix com el vi i encén
Com la benzina
La flor del taronger
La tarongina
Tot l'ordre del món s'immola
El desig té impunitat
Res no és prohibit ni pecat
Quan la tarongina vola

No hi ha casa, no hi ha escola
Platja, marge ni penyal
On no deixi rastre el mal
Del flaire que ens agombola

Les faldes són un empreny
I cauen els pantalons
Es descorden els botons
I es perd la virtut i el seny

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger
La tarongina