Això que en diuen estar enamorat
Li toca a qui li toca
El més prudent s'hi pot quedar amorrat
De quatre potes

Més d'un científic ho ha catalogat
Com una malaltia
Que es cura en contacte amb la realitat
De cada dia

Els arbres amaguen el bosc
Però és tan bonic que sembla mentida
Sempre és el primer cop
I sempre deixa ferida

El qui ho pateix dóna per assentant
Que com aquella bruna
No n'hi ha cap més, sense haver-les tastat
Una per una

Afirmaran, amb mirada de xai
Que com aquella rossa
No n'hi ha cap més, sense haver sortit mai
De Saragossa

Es van perdent les proporcions
Només hi ha un tema de conversa
Es confonen les il·lusions
Amb el cul. I viceversa
Això que torna el ferotge manyac
I el vell criatura
Té uns símptomes molt semblants a l'atac
De calentura

S'atapeeix el cap. S'estova el cor
De l'infern al nirvana
Però té una cosa, potser, al seu favor:
No s'encomana

Perquè això pugui prosperar
No n'hi ha prou amb una parella
D'enamorats ho han d'estar
Ella d'ell i ell d'ella

El perseguim i ens persegueix, perquè
De tant en tant funciona
És un instant, però aquest instant, només
Aquesta estona

És una traca que rebenta al pit
És emplenar l'eternitat
És parlar amb Déu. Atrapar l'infinit
Això que en diuen estar enamorat