Les sabates foradades
La roba plena de pols
I a la boca tremolosa
Sempre porta un cant ben dolç

El país pel qual camina
Io és altre que el seu país
I el vi que mulla sa gola
No és altre vi que el seu vi

No era estrany en cap racó
Ja era vell el trobador

Ell ha cantat per a princeses
En lluents i grans palaus
Ha saltat murs, ha obert portes
Tancades amb doble clau;
Quan tenia la veu clara
Com la pell dels seus amors
Quan, a la nit, el tapaven
Llençols blancs brodats amb flors

Les flors ja han perdut l'olor
Ja era vell el trobador

Avui ha canviat d'alcoves
Ara que ha perdut les claus
Una barraca de toves
Li sembla tot un palau
On la seva cançó s'alça
Per un plat i un got de vi
Pastores i taverneres
Són les seves flors de nit
Tot s'esfulla en la tardor
Ja era vell el trobador

I demà quan el sol surti
Ha de seguir el seu camí
Arribarà en un altre poble
I se n'anirà d'allí
Amb les sabates foradades
La roba plena de pols
I a la boca tremolosa
S'endurà el seu cant ben dolç
.........