T'ho havien dit
Allà baix a la terra dels teus pares
T'ho havien dit
Que Europa era molt gran, per això hi anares

Des del gran Sud
On l'ombra de les palmeres és dolça
I l'aigua dels rius
Camina de puntetes, cautelosa

T'ho havien dit
De nit les passes lentes de les dunes
T'ho havien dit
Que el desert es va fent gran a mesura

Que els rics del Nord
Hi trenquen els seus rellotges de sorra
A contracor
I tu només tenies ganes de córrer

¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
D'un Nord poruc i un Sud que es desespera?
T'han estripat l'honor i la camisa
I un cop aquí no tornaràs enrera

Pell de color de dàtil o de sutge
Que sempre està fent cua a Laietana
No ets innocent sigui qui sigui el jutge
Ets el pecat, el camell, la fulana
Dècim trencat, propina d'urinari
Ets tot allò que el fariseu rebutja
Trinca la creu i puja al teu calvari

Salam Rashid

Ja ni saps quant
Fa que camines per ciutats llogades
Arrossegant
La sensació que a tot arreu sobraves

Et coneixem
Ets carn de soterrani i de conquesta
La falca justa perquè
No trontolli la taula de la festa

Bulls al perol
Somnis del Sud contra la incerta ràbia
De morir sol
Volies volar, i Europa és una gàbia

I vas perdent
A poc a poc records per les voreres
Feixugament
Però et sents viu i esperes com les feres
El món es mou pels qui com tu caminen
Més del que volen. Mà d'obra barata
Sobrevivents de presons i pallisses
Que han decidit que els guiïn les sabates

Demà per tu somriurà la Mona Lisa
Faràs servir el Louvre de nevera
Les catedrals alternaran la missa
Amb l'Alcorà i les danses barbaresques

Però mentrestant Europa va fent d'esma
Ha embolicat les porres amb banderes
I a tu et reserva un jardí del Maresme

Salam Rashid