Joan Manuel Serrat
Una guitarra
Me la van regalar quan em voltaven
Somnis dels meus setze anys, encara adolescent;
Entre les meves mans que tremolaven
Jo vaig prendre ben fort aquell juguet
Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
Ella es va anar espatllant al meu costat
Ara que jo la veig bruta i trencada
M'adono del molt que l'he estimat
Primer els amics arriben
Quan els amics se'n van
Sols queda una guitarra
Per fer d'acompanyant
Ara l'amor arriba
Després l'amor se'n va
Sols queda una guitarra
I el seu cant que plora
Ara sé d'un company que mai no enganya
Que quan m'ompli de goig cantarà amb mi, amb mi;
Ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
Canta quan canto jo i plora sempre amb mi