Els seus cabells el temps ha tornat blancs
Les seves mans, nervioses i arrugades
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
I un xic més trista la seva mirada

S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten)
S'estimen com jo voldria ser estimat
Quan la esperança comenci a estar seca

I s'agafen les mans
Els vells amants
I recorden, com ahir
Les flors que van collir

I s'agafen les mans
Els vells amants
Es miren i ho saben tot
No els cal dir res, cap mot

On els vells viuen es va aturar el temps
Amb el retrat que a la pared penja
On els vells viuen es va aturar el temps
Després que es varem casar aquell diumenge

La ràdio antiga i el rellotge gran
I el cobretaula carregat de randes
La ràdio antiga i el rellotge gran
Que encara sona d'hora en hora amb mandra
I s'agafen les mans
Els vells amants
I es bressolen cada nit
Com dos infants petits

I s'agafen les mans
Els vells amants
I es pregunten: "Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?"

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
Embolicada amb paper de plata
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
Mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants
No tenen por, no tenen pressa
I pels carrers s'han perdut els amants
Amb una flor i la seva tendressa...