Deixares el mas sense acomiadar-te de ningú
I des de llavors mai més no hem sabut res de tu
Em va dir la dona
Del de la tafona
Que per Barcelona vas fent
I baixi a trobar-te
Cansat d'esperar-te
I d'escriure cartes al vent

Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu
De remenar la ciutat, en treu un mal de peus
No sé, ho pots ben creure
Si caminar o seure
Per més que et vull veure no et veig
Als de la muntana la ciutat estranya
Ens causa migranya i mareig

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Perdut en la ciutat
Només vull saber si estàs bé
Si t'agrada el mar

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
Que amb les presses vas deixar-te
Com a mi, oblidat?
Engego coloms missatgers però perden el rumb
Encenc un foc al terrat i faig senyals de fum
Però un cop d'oratge
Barreja el llenguatge
I escampa el missatge pel cel
Cruel la fortuna
Bufa i se'n riu, d'una
Rescatada lluna de mel

Omplo una ampolla amb versos d'amor i dol per tu
I la llanço al mar pregant l'ajuda de Neptú
Però una ona fera
L'esclafa amb fal·lera
Contra l'escullera del moll
I veig com naufraga
Una altra vegada
L'esperança errada del foll

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Perdut en la ciutat
Només vull saber si estàs bé
Si t'agrada el mar

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
Que amb les presses vas deixar-te
Com a mi, oblidat?
Demà de matí, vençuts, tornarem el gat i jo
On les gallines no ponen i els geranis no fan flor
On sense alegria em troben els dies
Mirant-me la via del tren
Em dol, a la butxaca
La foto, tant maca
De tu, jo, la vaca i el nen
Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
No em sents...? No em sents...?