Joan Manuel Serrat
Deixaré la ciutat
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
La meva barca
El Port
I el voltàmetre encès que porto a la butxaca
L'autòmnibus brunzent
I el més bonic ocell
Que és l'avió
I temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
Li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
I veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
I em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
I diré
Maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva