Joan Manuel Serrat
Fa vint anys que tinc vint anys
Fa vint anys que tinc vint anys
Vint anys i encara tinc força
I no tinc l'ànima morta
I em sento bullir la sang
I encara em sento capaç
De cantar si un altre canta
Avui que encara tinc veu
I encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua
El blat i el camí que vaig trepitjant
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre
I al vent que al matí ve a besar-me el rostre
Vull alçar la veu
Per una tempesta
Per un raig de sol
O pel rossinyol
Que ha de cantar al vespre
Fa vint anys que tinc vint anys
Vint anys i encara tinc força
I no tinc l'ànima morta
I em sento bullir la sang
Fa vint anys que tinc vint anys
I el cor, encara, s'embala
Per un moment d'estimar
O en veure un infant plorar...
Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer
Al que et fa patir. Al que vius un dia
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
I sense cap amor van passant pel món
Vull alçar la veu
Per cantar als homes
Que han nascut dempeus
Que viuen dempeus
I que dempeus moren
Vull i vull i vull cantar
Avui que encara tinc veu
Qui sap si podré demá
Fa vint anys que tinc vint anys
Vint anys i encara tinc força
I no tinc l'ànima morta
I em sento bullir la sang...