Joan Manuel Serrat
La dama d’Aragó
A Aragó n'hi ha dama
Que és bonica com un sol
Té la cabellera rossa
Li arriba fins als talons
Ai, adéu, Anna Maria
Robadora de l'amor
Ai, adéu
Sa mare la pentinava
Amb una pinteta d'or
Cada cabell, una perla
Cada perla, un anell d'or
El seu germà la mirava
Amb un ull tot amorós
Se la mira i se l'emporta
A la fira de Lió
De tants anells que li compra
Li cauen del mocador
"Tingui, senyora Maria...
...tingui, tingui, els anells d'or"
I qui és aquesta dama
Que llança tal resplandor?
N'és filla del Rei de França
Germana del d'Aragó
(Versió Maria del Mar Bonet)
A Aragó hi ha una dama
Que és bonica com un sol
Té la cabellera rossa
Li arriba fins als talons
Ai, amorosa Anna Maria
Robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...
Sa mare la pentinava
Amb una pinteta d'or
Sa tia els hi esclaria
Els cabells, de dos en dos
Cada cabell una perla
Cada perla un anell d'or
Cada anell d'or una cinta
Que li volta tot el cos
Sa germana els hi trenava
Amb una cinteta d'or
Sa padrina els hi untava
Amb aigua de nou olors
Sa germana més petita
Li baixava el lligador;
El lligador que li baixa
És un floc de molts colors
Son germà se la mirava
Amb un ull tot amorós
-No fóssim germans, Maria
Mos casaríem tos dos