Fou
Un vespre de setembre
Tot caminant per
L'herba
On em van sorprendre les fades
Per primera
Vegada

On òlibes, arbres i abelles
Em xiulaven a
Cau d'orella
I l'herba
Jugant entre els meus
Dits
Em despullava l'ànima a
Petons
M'estroncà les ferides
I em va escombrar la
Pols

Creu-me
Creu-me que mai
Hi hagué més
Llum a les fosques
Del meu vell
Trencaclosques
Creu-me que res
No enguixa tantes
Esquerdes
Com caminar per l'herba...

Per
Això
Torno sovint al paratge
On es fa dolç
L'oratge
Per sentir a Venus a la vora
On la vida
S'olora
On la pell se m'enlaira i jugo
A la
'xarranca' amb set núvols
I
L'herba
Pergunta pels amics
I per les orenetes que
Han fugit
Mentre em fa pessigolles
Entre el cor i els
Dits

Creu-me
Creu-me que mai
Hi hagué més
Llum a les fosques
Del meu vell
Trencaclosques
Creu-me que res
No enguixa tantes
Tantes esquerdes
Com caminar per l'herba