Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
I com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor;
Si em tires pedres tinc por

Del xai vull la llana, de la vaca el braguer
Trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
I pastorets arameus

Hi ha cloves i closques per ordir collarets;
A dojo deixo que ragi el vers;
Babaus circumspectes ja podeu aplaudir
Però això no s'acaba aquí

T'estimo massa
Sóc massa bo;
Cap a tu corro:
Ma massa per sa acceleració

T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
Si tu m'estimes
Un dia seré teu

Aquests últims versos els faré descriptius
La mussa em dóna peixet:
Un carrer massa ample d'edificis altius
I un home massa baixet

T'estimo massa
Sóc massa bo;
Cap a tu corro:
Ma massa per sa acceleració

T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
Si no m'estimes
Jo mai no seré teu