Quimi Portet
Expulsats Del Cel
Expulsats del cel, per pecats que mai no hem comès;
Hem caigut al més deliciós de tots els inferns
Potser... Quan els cervells s'espatllen, les ànimes van millorant
Tristos exercicis d'ètica fonamental
Benvinguts a enlloc, ballarem al voltant del foc
Vine i abandona't al ritme dels tambors

Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil

Callo tot el dia, el cert és que no sé què et vull dir
Només vull besar-te i tornar-me foll i petit;
Les paraules són els sorolls que poden fer més mal
Però la música és un bàlsam per als cors ferits

Perdem els papers
No penso baixar

Demanes justícia. bah! no t'ho creus ni tu
Lladres amb alarmes, naturistes vestits
Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil

Tornaré a buscar-te si algun dia em trobo a mi;
Tornaré a besar-te els llavis glaçats pel fred
No viurem enlloc, ballarem al voltant del foc
I la música ens serà un bàlsam per als cors ferits