Quimi Portet
Tinc una bèstia dintre meu
Quan la xurma em ve a buscar
Amb teies, forques i garrots
Vaig al bosc i sóc boscà
I a les viles sóc vilà
Però sóc sempre perillós

Tinc una bèstia a dintre meu
I jo la deixo anar a passeig
A cavall, en cotxe o a peu
Prop del Pirineu
Mirant de fer mal
Tinc una bèstia a dintre meu
Que malda i lluita per sortir;
Tinc una bèstia a dintre meu
I ho juro per Déu:
No hi ha lleis per a mi

Lladres i serenos, peus de porc;
Tristes serenates vora el foc
L'ànima em fa figa i vinc boig
Fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc

Si hi ha un conflicte i vols guanyar
L'altre bàndol has de destruir;
Noi, no siguis cagamiques
Que has de ser menys pacifista
Que no ho és ton enemic

Tinc una bèstia a dintre meu
Les venes plenes de verí;
M'escriu les lletres i els acords
I és tan sols per això
Que sóc cantautor
Tinc una bèstia a dintre meu
Que malda i lluita per sortir;
Tinc una bèstia a dintre meu
I ho juro per Déu:
No hi ha lleis per a mi