Quimi Portet
Dorm
Era tard, força tard
Però va arribar el nostre hivern
I algun déu despistat
Va deixar-se un foc encès
Ara un bes, ara un mos
Ara un mos, un bes i dos;
Del cel blau del teu cos
Jo vull ser-ne l'aviador

Què podem dir
Que en aquest món algú o altre no hagi dit?
Sense literatura no pot haver-hi amor

A dins meu, silenciós
Mor un jove lentament;
Nous perfums, nous colors
Nous fonemes per al cor
Ja no tinc el pudor
O potser he de dir la por
De cridar el teu nom
I posar-lo a les cançons

No, no, no
...que no es fongui la neu
No, no, no
...de l'hivern més dolç
Dorm, dorm, dorm
...bona nit amor
Bona nit