Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya;
Completament al marge de l'activitat industrial;
Sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei
La meva terra
És com un parrac grapejat;
Un país vençut pel davant
I pel darrere;
D'atrotinada dignitat

Adéu turons amics
Adéu rieres
Boscos d'alzines i de roures i fagedes
Muntanyes del meu cor
Adéu estrelles
Adéu al mar pur de cristalls i de turqueses

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
I el solet no vol surtir;
A veure la terra promesa
Com fa el seu darrer sospir

Hola pudors d'inferns
Brutes i abjectes;
D'animals escorxats, sentor de sang i merda
Adéu olors d'abans:
Fenc, trepadella;
D'espígol dolç i farigola a l'escudella
Adéu amor, bonica
La millor amiga
Adéu rateta que escombrava l'escaleta
I allà a sota una col
Canta el poeta:
Homes i dones del cap dret
Adéu per sempre