Deixa passar el vent per les finestres del nord;
Deixa passar el vent i que t'airegi tot el cor
Als quaderns antics que groguegen
Pels racons:
Negres ametllers i ensopits versos d'amor

Dolces tardes de setembre
Prop del final de l'estiu malferit;
Els insectes que ens veiren junts
Com imbècils es comencen a morir

Deixa passar el vent, que s'endugui el teu dolor;
Deixa que et recordi perfumada de claror
Deixa passar el vent, encara l'ànima al nord;
Fresc i juganer, et farà un forat al cor

Quaderns antics i bromes de mal gust
Insectes dissecats
Quaderns antics i nosaltres també
Ens comencem a morir