The New Raemon
Dins aquest iglú
El meu desert, sempre el meu desert
Les flors són margalides
Un sol en blanc, cases, oceans
Les algues són marines
Tancam els ulls, imaginant
Fosca i silenci totals
Espai obert, fins i tot el cel
Són platges infinites
Els aliments més primordials
Falta i defecte brutals

Les coses no són fàcils per ningú
Dins aquest iglú tan descongelat
Tanta longitud
Tan ple de finals
Tan privat de tu

El meu desert, sempre el meu desert
Són cactus, són espines
Un sol en blanc, ficus vegetals
Les plantes signifiquen
Tancam els ulls, imaginant
Fosca i silenci totals

Les coses no són fàcils per ningú
Dins aquest iglú tan descongelat
Tanta longitud
Tan ple de finals
Tan privat de tu

Les coses no són fàcils per ningú
Dins aquest iglú tan descomunal
Ple de calabruix
Tanta llibertat
Tanta magnitud

Les coses no són fàcils per ningú
Dins aquest iglú tan descongelat
Tanta longitud
Tan ple de finals
Tan privat de tu

El meu desert, sempre el meu desert ...