Estic jo sol al caminar
Soc com el cel que esclata quan tu menys ho esperes
Una explosió, una bomba nuclear
Jo soc com l’aire que rebenta contra el mar
I va cridant al vent amb força
Fent trossos cada esquema de la meva pell
Una explosió d’eufòria i llibertat

Em sento viu i no em tremola el pols
Els meus batecs són els que marquen el compàs
Tremola el món i em sento sol en aquest joc
Si perdo i torno a guanyar

Com un cometa que la nit il·lumina
Són els segons que tu sempre recordaràs
I estic segur que moriré quan jo ho intento
És això el que brilla entre tots dos

A la meva mà jo hi veig
Que un fet avui succeirà
I l’eufòria deixarà
Un secret al qual cridar, un secret al qual cantar

Jo soc com l’aire que va a tota velocitat...

Aaah…
Jo soc com l’aire que va a tota velocitat...